A Contes que em van curar; Nadia Ghulam recupera els contes que la seva mare li explicava a l’Afganistan.
Sense llibres i sense possibilitat d’anar a l’escola, aquestes narracions van ser l’única “formació” que li va donar eines per seguir endavant i superar la duresa de la dècada següent, quan durant el règim talibà va haver de fer-se passar per noi i els dos anys que va estar ingressada en un hospital de Kabul.
No hay comentarios:
Publicar un comentario